Inauguració del Campus de la Comunicació de la UPF

Arran de les protestes d’un grup d’estudiants en contra del Pla Bolonya, nombrosos mitjans de comunicació s’han fet ressò aquests dies de l’acte d’inauguració del nou campus de comunicació de la Universitat Pompeu Fabra el passat 13 de febrer. Nosaltres també hi volem dir la nostra però ho farem des d’un altre punt de vista: el del protocol.

 

Sovint, la posada en pràctica dels actes protocol·laris no resulta exactament com un havia planejat. D’imprevistos en sorgeixen sempre, és per aquest motiu que els responsables de protocol han d’estar preparats per a qualsevol circumstància adversa i no deixar res a mans de l’atzar.

 

En aquest cas, les protestes i peticions de dimissió del rector per part dels estudiants van boicotejar per complet l’acte inaugural. De tot això n’hem parlat amb Marc Permanyer, Cap de Comunicació i Relacions Externes de la UPF, que ens ha assegurat que “esperava crits i xiulets per part d’una minoria però, en cap cas, que els estudiants s’abraonessin sobre la comitiva presidencial” quan aquesta començava el seu recorregut pel pati principal.

 

Un grup d’estudiants i la premsa abraonant-se sobre la comitiva presidencial (fotografia de Violeta Sugranyes)

 Atès que aquella matinada els Mossos d’Esquadra ja havien desallotjat una setantena d’estudiants que es van tancar a la universitat en denúncia del Pla Bolonya, pensem que era de preveure que durant l’acte inaugural també es produïssin aldarulls. En aquest sentit, no hi hauria d’haver hagut espai per a tanta improvisació.

A continuació, explicarem quin havia de ser en un principi el programa de l’acte i què es va fer finalment a causa dels disturbis.

Segons el programa inicial, entre tres quarts de dotze i les dotze del migdia, el rector de la Universitat, Josep Joan Moreso,  rebria les autoritats a l’entrada del campus i les acompanyaria a un despatx situat al costat de la recepció. D’aquesta manera, el rector, d’acord amb l’article 12 del Reial Decret 2009/83 d’Ordenació General de Precedències de l’Estat, en aquest cas en el territori d’una Comunitat Autònoma, saludaria les personalitats següents:

• M. Hble. Sr. José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya
• Excm. Sr. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
• Sr. Màrius Rubiralta, secretari d’Estat d’Universitats
• Hble. Sr. Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa
• Sra. Blanca Palmada, comissionada per a Universitats i Recerca
• Sr. Jordi William Carnes, president del 22@
• Sra. Núria Basi, presidenta del Consell Social de la UPF
• Sr. Jaume Guillamet, vicerector d’Infraestructures i Fundacions de la UPF
• Sr. Ricard Boix, gerent de la UPF

 

Cinc minuts després de les dotze, el rector portaria la comitiva d’autoritats a fer una visita a les instal·lacions del campus acompanyada pels mitjans de comunicació gràfics. El departament de Presidència, l’Alcaldia i la mateixa Universitat s’haurien encarregat d’avisar tots els mitjans de comunicació. 

 

El recorregut a seguir contemplava la Plaça Gutenberg, la planta baixa de l’edifici de la Fàbrica (l’actual Centre de Recursos per a l’Aprenentatge o CRAI) i, finalment, l’edifici de Tallers. A mesura que les autoritats visitessin cadascuna de les sales d’aquest últim edifici (la redacció integrada, el laboratori d’electrònica i radiocomunicacions, el plató de televisió i les cabines de traducció) serien saludades pels degans i els directors dels diferents estudis.

 

Ja en el soterrani de la plaça Gutenberg, el President de la Generalitat signaria el Llibre d’Honor de la UPF en una taula situada en el vestíbul, davant del relleu de Pompeu Fabra. Posteriorment, les autoritats visitarien l’auditori.

 

Altra vegada a l’exterior de la plaça, a tres quarts d’una del migdia, el president de la Generalitat, l’alcalde de Barcelona, el secretari d’Estat d’Universitats i el Rector activarien el mecanisme de control de la màquina elevadora que col·locaria la darrera pedra del campus amb la inscripció “2009”.

 

El mecanisme de col·locació de la darrera pedra (fotografia de Violeta Sugranyes)

Aquesta no és la primera vegada que els responsables de protocol de la UPF decideixen escenificar la inauguració d’un campus amb la col·locació d’una darrera pedra enlloc d’altres opcions com el tall d’una cinta o el descobriment d’una placa commemorativa.  Ja el 19 de març de l’any 2001 SS.MM. els Reis d’Espanya van inaugurar així l’Edifici Roger de Llúria del Campus de la Ciutadella, tal com explica aquest retall del Diari de Girona:

 

 

En acabar la col·locació de la pedra, les autoritats es dirigirien a la tarima situada davant de l’edifici de la Fàbrica (CRAI) per fer els parlaments des del faristol. El primer a fer el seu discurs seria el rector de la universitat com a amfitrió de l’acte i, a continuació, les autoritats convidades d’acord amb l’ordre de precedències anteriorment esmentat. En segon lloc, per tant, parlaria el secretari d’Estat d’Universitats, tot seguit, l’alcalde de Barcelona i, finalment, el President de la Generalitat.

 

Conclosos els parlaments, a un quart de dues del migdia, el servei de restauració de la Universitat, vestit per a l’ocasió, serviria un aperitiu a peu dret en unes taules rodones cobertes amb tovalles blanques i negres i guarnides amb centres florals, situades a la mateixa Plaça Gutenberg.

 

Deu minuts abans de les dues, l’acte es donaria per finalitzat i les autoritats abandonarien el campus sortint per la porta principal.

 

Fins aquí el que havia de ser. 

 

La realitat, però, va ser una altra. La visita guiada per les instal·lacions del nou campus no es va poder dur a terme ja que la comitiva d’autoritats, escridassada pels estudiants, va ser dirigida directament a l’auditori ubicat al soterrani de la plaça on es van pronunciar els parlaments i el president Montilla va signar el Llibre d’Honor.

L’auditori, l’escenari improvisat per als parlaments de les autoritats (fotografia de Jordi Benavente)

Hereu, Moreso, Montilla i Rubiralta davant la premsa (fotografia de Jordi Benavente)

Mentrestant, a la tarima de la plaça eren els membres de l’assemblea d’estudiants i el personal d’administració i serveis qui exposaven les seves crítiques en contra del rector i dels representants polítics.

 

Membres de l’assemblea d’estudiants demanant la dimissió del rector (fotografia de Núria Vázquez)

 

 La col·locació de la darrera pedra, aleshores ja guixada per algun dels manifestants, tampoc es va fer com estava prevista. Va ser un operari qualsevol qui en va haver d’activar el mecanisme quan les personalitats ja feia estona que havien abandonat l’edifici. Ho havien fet per la porta del darrere i escortades per Mossos d’Esquadra vestits de paisà que intentaven esquivar les empentes dels protestants. Els cambrers, per la seva banda, van plegar les taules sense poder servir el piscolabis preparat.       

 

Caòtica sortida de les autoritats (fotografia de Jordi Benavente)

En definitiva, aquest és un clar exemple d’un acte que per la seva simplicitat d’organització no hauria d’haver comportat problemes significatius i, en canvi, va resultar ser un autèntic fracàs per manca de previsió.